Bloc negre

Integrants d'un bloc negre en una manifestació el 2007 a Hamburg, Alemanya.
Black Bloc (Illustration)

Un bloc negre (o black bloc en anglès) és una tàctica de manifestació on els seus participants porten roba negra, passamuntanyes o un altre tipus de màscares, cascos de motocicleta, botes i de vegades escuts.[1] La roba és utilitzada per a ser vistos com una sola massa unida, promoure la solidaritat entre els participants, crear una presència revolucionària i ser més difícils d'identificar individualment.[2]

La tàctica va ser desenvolupada en els anys 1980 a Europa per activistes autonomistes en protestes antinuclears. Els blocs negres van guanyar atenció dels mitjans fora d'Europa durant les manifestacions contra la cimera de l'OMC a Seattle en 1999, quan un bloc negre va causar danys a propietats de GAP, Starbucks, Old Navy i altres comerços de Seattle.[1][3]

En l'actualitat, aquesta tàctica està associada principalment a moviments anarquistes,[4]autonomistes i fonamentalment del moviment antiglobalització present en les manifestacions que es desenvolupen en diverses parts del món.

Segons alguns activistes que participen en els blocs negres, no utilitzen la violència contra persones; i si ho fan, és cap a símbols del poder polític.[2][3] Segons aquesta tesi, l'agressió a persones només es dona com a forma d'autodefensa, normalment cap a la policia.[5]

En l'actualitat existeixen blocs negres tant violents com no violents, encara que segons algunes fonts els primers han disminuït la seva activitat des de fa diversos anys.

En els mitjans de comunicació massius es descriu amb freqüència al bloc negre com una organització internacional, malgrat no existir tal organització i ser merament una tàctica emprada en manifestacions per petits grups d'afinitat.[2] També s'ha plantejat que siguin actuacions permeses o fins i tot orquestrades per tercers agents i fins i tot pel mateix subjecte passiu de la manifestació per provocar altercats durant la mateixa per situar a aquesta com una actuació violenta o irracional i així desprestigiar el seu propòsit o al subjecte passiu a través dels mitjans de comunicació de masses, i fins i tot com a tàctica per dinamitar des de dins l'ànim dels manifestants o per justificar l'ús de mesures repressores contra ells.[6][7][8]


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search